Teràpies no farmacològiques: senzilles d’aplicar i amb molts beneficis

Les tècniques d’intervenció no farmacològiques (TNF) es defineixen com tot procés d’intervenció multidisciplinar que neix amb la intenció d’aturar i alentir el màxim temps possible els diferents tipus de pèrdues amnèsiques i del deteriorament cognitiu general.

En aquest sentit, des de les TNF s’incideix, entre altres àrees, en el treball i l’estimulació física, cognitiva i social a favor de preservar la dinàmica i autonomia diària de les persones usuàries.

Jordi Vilamajó, director del Centre de Dia Santa Clara de Lleida, gestionat per Accent Social, assegura que:

“Així doncs, des d’un espai no medicalitzat, i sempre sota el prisma de l’Atenció Integral Centrada a la Persona (AICP), podem incidir en el treball de l’equip de professionals perquè abordin de la millor manera les àrees que es veuen més afectades en aquest tipus de patologies: l’àrea cognitiva, l’àrea física, la sociabilització i l’àrea afectiu/emocional . D’aquesta manera, afavorim una millora global de la qualitat de vida de la persona, alentint en tant que sigui possible el curs de la patologia.”

ACTIVITATS DE LA VIDA DIÀRIA (AVD) PER FRENAR EL DETERIORAMENT COGNITIU

Als centres i serveis que gestionem des d’Accent Social, treballem per preservar els moviments habituals de les persones usuàries en realitzar Activitats de la Vida Diària (AVD), ja que, en molts casos, per processos naturals degeneratius o en casos aguts de malaltia, ja no poden fer-los de la mateixa manera o els han deixat de fer per presentar àlgies. Alguns exemples serien:

• Pentinar-se.
• Cordar-se les sabates.
• Tancer la cremallera.

Activitats que semblen senzilles, però que per a una persona amb deteriorament cognitiu o en processos degeneratius naturals suposen tot un repte.

Elena Sierra, fisioterapeuta d’Accent Social, ens explica que:

“Per treballar aquestes AVD, es recorre a la cinesiteràpia, on el que es pretén és reeducar a través del moviment, ja sigui de manera activa o passiva, individual o grupal. Des de l’Equipament per a Gent Gran Josep Miracle, titularitat de l’ajuntament de Barcelona, ​​oferim activitats de psicomotricitat grupal on els residents poden seguir una activitat dirigida enfocada a realitzar exercicis necessaris per dur a terme aquestes AVD.”

MUSICOTERÀPIA CONTRA LA DEMÈNCIA

Sandra Sevillano, educadora social, ens exposa una altra de les TNF que s’utilitzen a l’equipament: la reminiscència, que aporta beneficis a nivell de funció cognitiva, interacció social, qualitat de vida, estat de ànim i permet a les persones rememorar experiències significatives de la seva vida. En moments de malestar o absència, escoltar una cançó o mirar una imatge coneguda dóna peu a evocar i compartir records, generant-se així vincles amb altres persones.

Sovint ajuda a reconnectar-se i reubicar-se al moment ia l’espai actual i, en la majoria dels casos, evita haver de fer ús de medicació. A nivell grupal, es realitzen activitats de musicoteràpia en què s’escolten cançons significatives per a les persones partícips i, a partir de les cançons, es comparteixen records i vivències.

A nivell individual, esmiren fotografies o s’utilitzen aplicacions per veure els pobles, ciutats o carrers on havien viscut. De la mateixa manera, s’escolta música a partir de les preferències de cada persona. És a la feina individual quan les teràpies no farmacològiques donen millors resultats, especialment quan l’objectiu és reduir el malestar o generar una connexió.

ADEQUACIÓ A LES PERSONES I ALS PRINCIPIS RECTORS

Tal com ens explica el Jordi:

“En la mesura del possible, sempre hem de tenir en compte i adequar les TNF a la realitat i grau de dependència de cadascuna de les persones usuàries. Les teràpies adaptades a les diferents capacitats afavoreixen una millor estimulació cognitiva i, per tant, de vegades, ser un factor atenuador del deteriorament inherent a l’envelliment. Alhora, treballar per sota o per sobre de les capacitats de la persona usuària pot fer caure en desídia, frustració, tristesa o avorriment i per extensió, incidir negativament en el seu estat.”

Tot allò esmentat es correspon amb els principis rectors de l’atenció a la gent gran.

1. Personalització.
2. Integritat.
3. Promoció de l’autonomia.
4. Promoció de la independència.
5. Participació social.
6. Benestar subjectiu.
7. Respecte.

Podem concloure que les teràpies no farmacològiques són senzilles d’utilitzar, la majoria no necessiten grans recursos per ser aplicades, i són molts els beneficis que les persones usuàries obtenen d’elles .