Aturar la despoblació rural des de l’atenció individualitzada

La despoblació rural ha esdevingut un problema a Catalunya. Cada cop més, les persones es concentren al voltant de les grans ciutats, on la demografia creix any rere any, mentre que una multitud de regions van quedant despoblades i corren el risc de desaparèixer.

De fet, a Catalunya hi ha 338 municipis en perill de desaparició, si considerem aquells que tenen menys de 500 habitants i una població molt envellida.

En aquestes zones hi viuen desenes de persones que requereixen assistència domiciliària com la que ofereix l’entitat Accent Social, centrada en l’atenció, l’acompanyament i les cures a la gent gran, amb diversitat funcional o amb dependència que ho requereixin, també a l’entorn rural. Lluny de suposar un fre per oferir el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), aquesta entitat veu en aquesta una oportunitat única per continuar garantint que les persones segueixin a les cases on van néixer, a les seves poblacions d’origen o allà on han triat viure. D’aquesta manera, a través de l’atenció personalitzada i l’acompanyament, supleixen la manca de serveis de cura bàsica i les dificultats de comunicació d’aquestes zones rurals.

I ho fan amb especial sensibilitat. Més enllà de les tasques de cura personal i suport a les necessitats diàries, els treballadors i treballadores fan tasques que són poc visibles però que, realitzades sempre des del respecte, l’autonomia i la proximitat, resulten imprescindibles pel benestar de les persones usuàries.

“ÉS UNA FEINA DIFERENT”

Cristina Teixidó, des de la seva experiència en la coordinació tècnica del SAD, és coneixedora de les característiques dels municipis rurals del Segrià. Gràcies a això, durant molt de temps va contribuir a organitzar les visites dels cuidadors i cuidadores als diferents pobles on hi ha usuaris que requereixen d’aquest servei. “A Accent Social posem el focus on l’accés als serveis, com ara les botigues, és més complicat”, destaca Teixidó.

Tot i això, “hi ha una gran acollida de les treballadores que es desplacen a ajudar les persones grans en aquests municipis allunyats”, destaca Cristina.

D’aquesta manera, els treballadors s’incorporen a la sòlida comunitat que creen els usuaris i els seus veïns –units per un fort vincle amb el seu territori–, afavorint que les persones que atenen puguin continuar desenvolupant el seu dia a dia com volen, cosa que té un gran impacte en el benestar. “Al final, els professionals passen a formar part de la dinàmica tan característica d’aquests pobles, on la cooperació i la solidaritat entre veïns són la base del funcionament, per exemple, a l’hora de disposar d’aliments i serveis”, explica Teixidó.

Tot i gaudir de relacions estretes entre la seva petita comunitat, “les persones usuàries agraeixen molt la companyia, el suport emocional i la conversa”, apunta. I afegeix, “de fet, diria que és una de les contribucions addicionals més importants del SAD rural”, un servei que evidentment se centra en l’atenció personal i en el suport en les tasques domèstiques, de manera personalitzada, i per tant que presenta múltiples manifestacions com l’assistència en tasques d’higiene personal, la cura de la llar o l’ajuda en la compra.

Si bé el Servei d’Atenció Domiciliària resulta essencial a qualsevol municipi per contribuir a la qualitat de vida dels seus beneficiaris, és especialment necessari a les zones rurals, ja que suposa un suport imprescindible per a moltes persones i supleix, de vegades, les dificultats d’accés a serveis o la manca de disponibilitat que tenen moltes famílies per ajudar els seus éssers estimats, de manera continuada.

“Els serveis rurals presenten més dificultats de gestió i programació, però la seva essència és molt especial: la majoria són persones que tota la vida han viscut en un poble i tenen unes rutines establertes que els aporten molt benestar vital”, explica Cristina Teixidó.

I afegeix, “resulta molt satisfactori rebre les mostres d’agraïment de les persones usuàries, que valoren molt que els treballadors i treballadores es desplacin com a mínim dues vegades per setmana fins al seu poble per cuidar-les”. “És una feina singular, que permet donar suport al desig d’aquestes persones de romandre allà on se senten arrelades”, conclou amb encert.

VIURE EN UN MUNICIPI DE 200 HABITANTS

La Maria Monné té 93 anys i ha viscut tota la vida a Aspa. Abans, el dia a dia en aquest petit poble del sud-est del Segrià era diferent: els carrers tenien molta més vida, hi havia més persones i gaudien de més serveis. En canvi, avui dia, el municipi té 220 habitants i regna la tranquil·litat.

Tot i viure en un poble petit, la Maria compta amb l’ajuda del Servei d’Atenció Domiciliària: dues vegades a la setmana rep la visita de Mar Burgos, treballadora familiar d’Accent Social. “No vull marxar d’Aspa, des de petita he passejat pels seus carrers i he crescut aquí. Per això, estic molt contenta amb aquest servei, és molt reconfortant poder comptar amb la vostra ajuda”, explica Monné.

Mar l’acompanya en tot el que pot necessitar Monné en el seu dia a dia: des d’anar a comprar, fins a rentar-se o empolainar-se per trobar-se anb el veïnat. “Comprarem juntes perquè ella mantingui la seva autonomia i mobilitat, però jo li porto el pes de la compra”, detalla Mar. I precisa, “en molts d’aquests pobles, no hi ha cap tipus d’associació, ni activitats de gimnàstica per a gent gran”, de manera que aquest servei, i l’acompanyament que ofereix, és molt important per a les persones usuàries.

Gràcies a la seva atenció, la Maria pot continuar vivint a Aspa i gaudir de les activitats que més li agraden, com quedar una vegada al dia amb les seves veïnes per xerrar al carrer mentre prenen l’aire. La visita de Mar és una alegria per a ella i un avantatge per a la família, que no sempre disposa del temps necessari per atendre-la.
 

LA GENERACIÓ D’OCUPACIÓ, UN ALTRE MOTIU D’ESPERANÇA PER L’ENTORN RURAL

A més de la gran tasca que fan per garantir el benestar de les persones, entitats com Accent Social contribueixen de manera capital a evitar la despoblació i fomentar alhora l’ocupació en zones rurals. A més de la contractació dels cuidadors i cuidadores, fan ús dels serveis d’aquests pobles i, juntament amb els seus habitants, els mantenen vius.

Com trasllada la Cristina: “Aquestes zones s’han vist afectades per grans moviments migratoris cap a les ciutats, i els municipis rurals pràcticament no tenen activitat econòmica”. En conseqüència, generar llocs de treball locals i enfortir els ja existents és clau per mantenir i fixar població activa en aquestes zones. Sumar noves generacions a aquests municipis és l’única via per mantenir la vertebració socioeconòmica i garantir-ne el futur.