Què són les síndromes geriàtriques i com afecten a la qualitat de vida de les persones grans?

Les síndromes geriàtriques són quadres clínics que afecten la salut i la qualitat de vida de les persones grans.

S’originen per la interacció de múltiples factors de risc, malalties i condicions pròpies de l’envelliment.

Aquestes símptomes, a més de caracteritzar-se per provocar un deteriorament funcional, social, psicològic, augmenten la dependència de les persones. D’entre les principals síndromes geriàtriques, es reconeixen cinc grans grups:

• Immobilitat
  És la incapacitat per desplaçar-se o realitzar activitats de la vida diària com a conseqüència de problemes físics, funcionals o psicosocials, afectant tant la mobilitat com la marxa i l’equilibri, provocant complicacions com l’atròfia muscular, úlceres per pressió, trombosi venosa, infeccions respiratòries, restrenyiment, incontinència, depressió o aïllament social. La immobilitat pot tenir diverses causes, així com malalties osteoarticulars, cardiovasculars, neurològiques o psicològiques.

• Inestabilitat i caigudes
  És la dificultat per mantenir l’equilibri. Les caigudes són un dels principals problemes de salut en les persones grans, ja que poden provocar fractures o traumatismes cranials. A més, les caigudes solen generar por, ansietat, pèrdua de confiança i restricció de l’activitat. El seu origen és intrínsec, com alteracions de la visió, l’oïda, el sistema nerviós, el sistema musculoesquelètic, o extrínsec, com obstacles, il·luminació deficient, calçat inadequat o medicaments.

• Incontinència urinària
  És la pèrdua involuntària d’orina que afecta la higiene, la salut i la qualitat de vida. La incontinència urinària pot ser de diversos tipus, com d’esforç, d’urgència, mixta o funcional; i les seves causes poden ser anatòmiques, fisiològiques, neurològiques, farmacològiques i psicològiques, entre altres múltiples.

• Deteriorament cognitiu
  És la pèrdua de les funcions mentals com la memòria, l’atenció, el llenguatge o el raonament, podent estar causat per diverses malalties, com l’Alzheimer, el Parkinson, l’ictus, les infeccions i els tumors. El deteriorament cognitiu pot afectar la capacitat per realitzar les activitats de la vida diària, la comunicació, la interacció social o l’estat d’ànim.

• Fragilitat
  És un estat de vulnerabilitat que augmenta el risc de patir complicacions de salut -ja siguin caigudes, fractures, hospitalitzacions i situacions de màxima dependència-. Es caracteritza per la pèrdua de pes, la disminució de la força muscular, la fatiga, la lentitud i la baixa activitat física. Pot estar relacionada amb factors com l’envelliment, la malnutrició, la pèrdua degenerativa de la massa del múscul esquelètic, la inflamació o les malalties cròniques.

COM PREVENIR I TRACTAR LES SÍNDROMES GERIÀTRIQUES?

Des d’Accent Social, considerem que la prevenció i el tractament de les síndromes geriàtriques requereixen una avaluació integral, que consisteix en una valoració de l’estat de salut, funcional, mental, social i ambiental de la persona. A partir d’aquesta avaluació, es poden identificar i tractar les seves causes, així com implementar mesures preventives i terapèutiques que millorin la seva funció. Algunes d’aquestes mesures són:

• Fomentar una dieta equilibrada i variada, que aporti els nutrients necessaris per a la salut i la prevenció de la malnutrició i la pèrdua de massa i força muscular.
• Promoure l’exercici físic regular, sempre adaptat a les capacitats i preferències de la persona gran, per millorar la força muscular, l’equilibri, la mobilitat, la marxa i la prevenció de les caigudes.
• Estimular la cognició i la memòria mitjançant activitats que mantinguin i millorin les funcions mentals i previnguin el deteriorament cognitiu.
• Afavorir la relació social i el suport emocional a través de la participació en grups, associacions i voluntariats que evitin la solitud, la depressió i l’aïllament social.
• Adaptar l’entorn i l’habitatge per eliminar obstacles, millorar la il·luminació, facilitar l’accés i proporcionar dispositius d’ajuda que augmentin la seguretat, la comoditat i la independència de la persona gran.
• Aplicar tractaments específics, segons el tipus i gravetat de la síndrome, com la fisioteràpia, la teràpia ocupacional, la psicoteràpia i la cirurgia, entre altres.

Davant d’aquesta situació, és necessari oferir una atenció integral, individualitzada i multidisciplinària, que abordi tant la prevenció com el seu tractament, i que tingui en compte les seves necessitats biològiques, psicològiques i socials.

Article publicat abans a Infogeriatría.