“Dime, Carmelita”

Durant els mesos de gener i febrer, al Centre de Dia de La Pobla de Mafumet hem realitzat un projecte emotiu en el que han participat onze persones usuàries amb capacitats cognitives diverses.

Amb l’objectiu de fomentar el benestar personal i la interacció entre les persones, així com treballar les diferents capacitats afectives i cognitives, les persones participants han memoritzat petits fragments d’un poema d’Elvira Sastre titulat “Dime, Carmelita”.

Un poema que ens parla de l’Alzheimer, de la pèrdua dels records, però també de la persistència de les emocions. De com les mostres d’afecte i la forma de comunicar-nos més propera i més vinculada a les emocions passen a un primer pla.

La poesia és una gran eina per captar l’essència dels sentiments, i la memorització de petits versos, esdevé a la vegada una estimulació cognitiva que promou l’exercitació mental i alhora prevé la desconnexió de l’entorn.

Un entorn que malgrat es desdibuixi, com diu el poema:

“Aunque no recuerdes, aunque olvides, no permitas que la oscuridad oculte lo único que es cierto: existes porque te quieren, existes porque los quieres. Aunque no lo sepas.”

Aquesta iniciativa no hagués sigut possible sense la generositat de l’autora del poema, així com de les persones usuàries del Centre de Dia la Pobla de Mafumet, a les que tot l’equip d’Accent Social envia una abraçada sentida.