Deteriorament cognitiu: claus per aprendre a gestionar una nova realitat familiar

El desenvolupament del deteriorament cognitiu en la gent gran comporta un canvi dràstic tant per a la persona que el pateix com per al seu entorn familiar.

Sovint, davant la manca de diagnòstic i l’aparició dels primers símptomes, el desconcert pot provocar situacions de manca de comprensió d’alguns dels nous comportaments que manifesta la persona gran.

Davant del desconeixement d’algunes famílies sobre com actuar davant d’aquesta situació, de vegades sobrevinguda, l’equip de professionals de Accent Social ofereix atenció i acompanyament, perquè tant les persones usuàries dels nostres serveis com les seves famílies puguin aprendre a gestionar aquesta nova realitat.

LA IMPORTÀNCIA D’UN DIAGNÒSTIC PRECOÇ

Hi ha diferents signes que poden alertar de l’inici d’un possible deteriorament cognitiu. Entre els principals símptomes es troben:

• Desorientació de temps i lloc. La persona pot tenir dificultat per recordar algunes dates o identificar l’espai temporal on es troba.
• Pèrdues significatives de memòria que sovint es poden manifestar com a incapacitat per mantenir el fil d’una conversa sobre el passat o un bloqueig sobtat que li impossibilita recordar alguna cosa.
• Dificultat per comprendre les instruccions d’una tasca impedint-vos de dur-la a terme.
• Canvis en el comportament. Algunes persones amb deteriorament cognitiu poden mostrar-se apàtiques i experimentar irritabilitat.
• Dificultat per expressar-se i trobar les paraules adequades per referir-se a alguna cosa o a algú.

Aprendre a detectar aquesta simptomatologia resulta clau per aconseguir un diagnòstic mèdic primerenc. Per això, l’equip de professionals d’atenció directa a persones usuàries d’Accent Social rep una formació específica per identificar els primers signes de deteriorament cognitiu.

“Els treballadors i treballadores familiars del servei d’atenció domiciliària (SAD) sovint són la primera línia de detecció, especialment en persones grans que viuen soles ja que, en visitar-les diàriament, poden detectar possibles canvis en el comportament i així donar avís a les famílies”, explica Lorena Cifuentes, cap de servei de serveis d’atenció domiciliària gestionats per Accent Social.

D’altra banda, davant de l’aparició de qualsevol signe d’alerta és recomanable acudir a un professional mèdic, ja que a partir d’una avaluació neurològica i neuropsicològica, es podrà obtenir un diagnòstic precoç per iniciar el tractament més adequat i fer un seguiment de l’evolució dels símptomes.

REFORÇAR EL VINCLE AFECTIU

Si bé un diagnòstic d’afectació cognitiva suposa que les activitats diàries de la persona s’aniran veient afectades de manera progressiva, cal tenir en compte la importància d’afavorir la realització, durant el màxim de temps possible, d’aquestes activitats bàsiques de la manera més autònoma possible.

No obstant això, el dia a dia en l’acompanyament de la persona gran que comença a variar algunes de les nocions de la seva realitat, pot despertar als familiars un sentiment similar al dol, davant la pèrdua progressiva de la persona, tal com la coneixien .

Tal com explica, Nerea Villar, gerocultora del centre de dia de La Pobla de Mafumet , “és habitual que apareguin sentiments de tristesa, ràbia o enuig en algunes famílies davant la impotència de no saber com actuar en determinades ocasions”.

Per això, buscar el suport i l’assessorament en un equip professional d’atenció a les persones pot suposar el pas clau per aprendre a gestionar aquestes noves situacions.

Així mateix, algunes pautes importants a seguir són:

• Paciència: És imprescindible que la persona es pugui prendre el temps necessari per respondre algunes de les qüestions que se li plantegen. De la mateixa manera, heu de trobar una escolta activa i interès per part del receptor.
• Explicar les coses de manera senzilla. L’ús d’un vocabulari clar i concís durant les converses facilita la comprensió del missatge.
• Mostrar fotografies. L’ús de fotografies afavoreix l’evocació de records de vivències personals.
• Musicoteràpia. De la mateixa manera que les imatges, algunes cançons poden associar-se a moments viscuts i estimular els records.
• Activitats físiques lúdiques. El ball o la pràctica d’algun joc permet reforçar la socialització, millorar l’estat d’ànim i l’estimulació cognitiva.
• Accions quotidianes. Mantenir la realització de tasques domèstiques i promoure les seves activitats preferides en companyia, afavoreix la psicomotricitat i l’activitat física.
• Contacte físic. El contacte físic recurrent i l’ús d’un to de veu suau ajuda a asserenar la persona i evita que experimenti situacions d’ansietat i irritabilitat.

Que les persones usuàries i famílies a qui acompanyem aconsegueixin gaudir de les seves activitats diàries, millorant la seva qualitat de vida i la seva relació amb l’entorn, suposa un compromís que des d’Accent Social volem seguir mantenint i millorant, dia rere dia, a tots els serveis que prestem.

Article publicat abans a Geriatricarea.