Com cuidar persones amb demència: estratègies efectives i millors pràctiques

La demència és un terme general que engloba diverses malalties neurodegeneratives que afecten el deteriorament de la memòria, l’intel·lecte, el pensament, la capacitat mental, el moviment i el comportament.

De totes les malalties neurodegeneratives existents, els quadres demencials són la patologia més freqüent a escala global: segons l’Organització Mundial de la Salut, hi ha més de 55 milions de persones afectades per demència arreu del món, i, lamentablement, avui dia no es disposa de tractaments curatius.

Es tracta d’una malaltia que empitjora amb el temps, ja que interfereix cada cop més en la realització de les activitats de la vida quotidiana de qui la pateix, que solen ser, principalment, persones grans. Per això, és primordial atendre, acompanyar i cuidar aquestes persones de la millor manera possible, per preservar durant el màxim temps possible la seva autonomia, ja que progressivament aniran perdent cada cop més les seves capacitats.

PRINCIPALS TIPUS DE DEMÈNCIA

Tot i que hi ha molts tipus de demència, els quatre més comuns són:

• Malaltia d’Alzheimer: es tracta d’un trastorn cerebral que destrueix lentament les cèl·lules cerebrals i els nervis, afectant la memòria, la capacitat de pensar i fer les tasques quotidianes. És la demència més comuna.
• Demència vascular: es produeix quan els vasos sanguinis es danyen, afectant el subministrament d’oxigen al cervell i causant la mort de les cèl·lules cerebrals. Al voltant d’un 20% i un 30% de les demències són d’aquest tipus.
• Demència frontotemporal: afecta la part davantera del cervell. Inicialment, afecta més la personalitat i el comportament que la memòria.
• Demència amb cossos de Lewy: similar a l’Alzheimer perquè ambdues són causades per un deteriorament de les neurones del cervell. En aquest cas es genera una quantitat anormal de dipòsits de proteïnes -els cossos de Lewy- als nervis del cervell. Dels casos de demència, al voltant d’un 10% són causats per la demència amb cossos de Lewy.

PERSONALITZAR I ACOMPANYAR: DUES TASQUES ESSENCIALS

La demència és una malaltia que danya cada cop més el cervell al llarg del temps i que afecta de manera diferent cada persona. Per això, adquireix especial importància l’atenció individualitzada. Marta Senan, psicòloga de la residència Fort Pienc de Barcelona, gestionada per Accent Social, afirma que “cada persona té un patró de desenvolupament de la demència, per això és primordial individualitzar les cures i atencions a les seves necessitats i preferències. Això ho aconseguim gràcies al model d’Atenció Integral Centrada en la Persona que apliquem a Accent Social, que ens permet disgregar les persones residents amb una mateixa patologia, individualitzar-les i adaptar-nos a les seves dificultats, però també als seus gustos i història de vida; fent avaluacions constantment i observant-les diàriament per poder intervenir quan sigui necessari.”

D’altra banda, també és primordial l’acompanyament. Acompanyar les persones usuàries en cada petit canvi d’aquest procés, però també les seves famílies, és un altre punt clau de la seva cura. En aquest sentit, la psicòloga indica que la demència és una malaltia que es desenvolupa en etapes, per això és tan important que se sentin acompanyats en cadascuna d’elles, entenent que és un procés que requereix canvis constants. “En psicologia, per exemple, en els processos més inicials o lleus, treballem des d’una visió més global: a nivell cognitiu, d’història de vida, treballant la reminiscència; però en estadis més avançats, exercitem més l’estimulació sensorial”, detalla.

Proporcionar suport emocional també és essencial, especialment en aquells estadis inicials o moderats en què les persones residents són conscients del seu dèficit cognitiu i del procés que comencen. Així mateix, també és important fer psicoeducació amb les famílies, ja que el desconeixement sobre l’evolució d’aquesta malaltia pot causar més inquietud, dubtes i incomprensió entre els familiars.

“Per aquesta raó, inicialment, els proporcionem informació detallada sobre la demència i després els oferim acompanyament emocional perquè puguin expressar què senten, com ho estan vivint i què pensen, ja que al final no deixa de ser un dol que un familiar estigui en un procés de malaltia neurodegenerativa”, detalla Senan.

RECOMANACIONS PER A LA CURA DE PERSONES AMB DEMÈNCIA

La finalitat de totes les intervencions dels equips professionals d’Accent Social és mantenir i preservar al màxim les capacitats cognitives, emocionals, conductuals i físiques de les persones usuàries, així com treballar perquè la progressió sigui el més lenta possible quan la malaltia comenci a avançar. Per això, destaquen les següents pràctiques:

• Establir rutines: és molt important continuar amb les rutines de la persona amb demència el màxim temps possible i, si no en tenen, desenvolupar-les i seguir-les per fer el seu dia a dia més fàcil. Cal evitar els canvis que puguin afectar la vida diària del resident. Tenir una hora fixa per aixecar-se, esmorzar, banyar-se, vestir-se, fer activitats, etc., serà més reconfortant per a la persona amb demència i pot reduir el seu estrès.
• Fer activitats: comptar amb una planificació diària d’activitats tant al matí com a la tarda també és essencial. És important que les persones amb demència tinguin temps per fer activitats lúdiques o que els agradin, sempre adaptant-les a les seves habilitats actuals i els seus interessos passats. També resulta imprescindible que no perdin vincles socials amb familiars i amics.
• Estimulació: és fonamental realitzar exercicis que reforcin la seva memòria i agilitat mental per alentir el deteriorament cognitiu. Des d’una estimulació cognitiva més global en els primers estadis, treballant el llenguatge o les pràxies, fins a exercitar l’estimulació multisensorial en estadis més avançats, a través, per exemple, del reconeixement de sons, olors i textures, l’estimulació lumínica o l’estimulació basal.
• Fer exercici: s’inclou com a part de les teràpies no farmacològiques per tractar persones amb demència, ja que millora la circulació sanguínia, disminueix l’atròfia cerebral (pèrdua de neurones) i augmenta el volum de l’hipocamp (el centre de la memòria), millora l’estat d’ànim, la mobilitat, l’equilibri, les defenses i la qualitat del son. S’ha d’adaptar a les possibilitats tant físiques com cognitives del pacient, així com considerar-se part de la rutina diària.

Podem concloure que acompanyar una persona amb demència és un repte complex que requereix una combinació de coneixement, paciència i suport emocional. Les estratègies nomenades poden ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones afectades. En aquest sentit, és important recordar que cada persona és única i pot requerir diferents suports depenent del moment en què es trobi.

Article publicat anteriorment a Geriatricàrea