L’Atenció Centrada a la Persona: la mirada humana per acompanyar i empoderar la persona

L’Atenció Centrada a la Persona (ACP) vetlla pel respecte a la dignitat de la persona, per la defensa dels drets individuals i, especialment, permet que les persones usuàries, que precisen de cures degut a la seva situació de dependència funcional, puguin seguir vivint de les seves decisions i desitjos.

En coherència amb aquesta visió, l’ACP s’orienta cap a una bona praxis on les persones professionals d’atenció directa, a més de protegir les persones i atendre les seves necessitats diverses, es converteixen en “empoderadores” de les persones usuàries.

Els i les professionals es relacionen des del coneixement de les històries de vida i des de l’escolta. I ho fan buscant oportunitats i suports perquè cada persona usuària pugui desenvolupar les seves capacitats, tenir control sobre la seva vida quotidiana i, en conseqüència, sentir-se millor.

Els entorns casolans i accessibles, les activitats significatives, les relacions familiars i socials, la proximitat a la comunitat i la flexibilitat organitzativa esdevenen elements imprescindibles en una bona praxi professional, on l’entorn i la provisió de suports exerceixen un paper primordial.

Per tant, hem de donar sempre, en els nostres serveis, un pas més enllà i humanitzar els processos.

Si no és així, pot derivar en situacions de manca d’interès i de possible maltractament.

COM HO FEM DES D’ACCENT SOCIAL?

Ens centrem en la persona i les seves necessitats. Ens relacionem com a iguals. D’aquesta manera el tracte, de manera immediata, es converteix, per empatia, en allò que ens agradaria per a nosaltres mateixos.

Crear relacions de qualitat i equitat és fonamental per a respectar la dignitat i l’autonomia de les persones.

No siguem autòmats, siguem humans. Senzill, no?

Donar un bon tracte és posar en pràctica el concepte de qualitat de vida, i fer realitat els drets de les persones, generant processos i estructures participatives adaptades a les seves característiques i desitjos de la persona usuària.

Així passa per exemple entre el Senyor Leandro, persona usuària de l’Equipament per a la Gent Gran Josep Miracle (Sants, Barcelona), i la Maria, treballadora d’Accent Social.

Ella ens comenta: “Yo aplico el buen trato en mi día a día adaptándome a sus deseos y necesidades, dándoles a elegir lo que quieren. Les hago participar en decidir acciones y actividades en función de sus necesidades. Los escucho y empatizo. Por ejemplo, al Sr. Leandro le gusta tomar su vermut de olivas y un refresco antes de comer. Para llevar a cabo su deseo, le acompaño una vez por semana a comprar lo que le gusta y cada día sobre la misma hora le pongo el vermut. Le anoto lo que tiene para que sepa lo que tiene disponible cada día. De esta manera, respeto sus preferencias, evito el aislamiento y la soledad, el trato con dignidad y respeto, facilito el uso y el control de sus preferencias, las escucho y las tengo en cuenta”.

Aquest és un exemple senzill, però significatiu, de l’atenció centrada a la persona.

ELS 4 PRINCIPIS PER UN BON TRACTE

Segons Saleta López, psicòloga dins el marc del bon tracte que fomentem a Accent Social, hi ha 4 principis de la bioètica que ens preparen per a la reflexió i el tracte adequat a les persones usuàries:

• Beneficència. Fer el bé a la persona. Establir relacions personalitzades (tracte digne i respectuós) i promoure el seu bé (el seu benestar).
• No-maleficència. No fer-li mal i evitar-li tot mal possible. Inclou evitar el tracte impersonal (ser tractat amb desinterès, gestionat més com un objecte que com un subjecte/persona, tracte rutinitzat) i el mal tracte.
• Autonomia. Respectar la seva llibertat i capacitat de decisió, oferint oportunitats accessibles i significatives a la persona, atenent la seva circumstància vital actual, i respectar les seves decisions. (Estimular Autonomia moral)
• Justícia. Tenir igual consideració i respecte per a tots, sense cap mena de discriminació o marginació per les seves capacitats o discapacitats. És també, garantir el bé comú.