L’alimentació, clau de l’envelliment saludable

Una bona alimentació és essencial per a un envelliment saludable. Revisem algunes de les pautes per incorporar hàbits alimentaris en edats avançades.

Fa unes quantes dècades es podia “ignorar” la importància d’una alimentació adequada al llarg de les nostres vides, però actualment, existeix una gran consciència de la repercussió de l’alimentació i l’activitat física en la salut i el benestar.

Malgrat la rellevància que ha pres l’alimentació en la nostra societat, moltes persones encara desatenen les principals pautes d’una nutrició apropiada.

Si l’alimentació i l’activitat física tenen un impacte enorme en el desenvolupament vital de qualsevol persona, més encara en etapes avançades de la seva vida.

Una alimentació inadequada pot afectar el desenvolupament físic i mental (en l’etiologia de moltes malalties neurodegeneratives influeix com a factor coadjuvant), reduir el rendiment o perjudicar el sistema immunològic, provocant que l’organisme sigui més vulnerable. Per contra, els bons hàbits alimentaris contribueixen a augmentar la qualitat de vida de les persones d’edat avançada, així com prevenir i tractar nombroses malalties.

És precisament per la importància que l’alimentació té en les persones grans, que els equips professionals han d’observar atentament i esforçar-se a cuidar aquest factor. Per aquest motiu, s’ha promogut la integració i presència de professionals de la nutrició en tots els àmbits del sector de serveis d’atenció a les persones. Fet que sens dubte, ha enriquit les pautes alimentàries de moltes persones especialment vulnerables.

LA DIETA MEDITERRÀNIA I L’ALIMENTACIÓ SALUDABLE

No hi ha discussió que l’augment de la longevitat en els països desenvolupats pot explicar-se per una sèrie de millores sanitàries, socioeconòmiques i nutricionals.

En aquest sentit, la dieta Mediterrània és reconeguda a l’àmbit internacional com a model de dieta saludable, pels seus efectes en la prevenció i tractament de malalties degeneratives (malalties cardiovasculars, obesitat, osteoporosi, diabetis i càncer). Aquest patró alimentari es caracteritza per l’abundància d’aliments vegetals; l’ús d’oli d’oliva; un consum moderat de determinats aliments (peix, marisc, aus, productes lactis i ous); i la ingesta de petites quantitats de carn vermella.

A Accent Social confeccionem els menús de centres de dia i de residència, seguint els preceptes de la dieta Mediterrània:

• Utilitzar oli d’oliva com a principal greix d’addició.
• Consumir aliments d’origen vegetal en abundància:
• Fruites (3 racions al dia), millor si són fresques per aprofitar les vitamines i la fibra.
• Verdures (2 racions al dia), tant cuites com crues en forma d’amanides, ja que són font de fibra, vitamines, minerals i antioxidants.
• Llegums (2 o 3 vegades per setmana) per la seva gran aportació de fibra, vitamines, proteïnes, minerals i baix contingut de greix.
• Escollir les carns magres (pollastre, conill, gall dindi) i moderar el consum de carns vermelles. Consumir 3 o 4 vegades per setmana.
• Consumir peix de 2 a 3 vegades per setmana.
• Es poden prendre fins a 3 ous per setmana (sempre que no hi hagi patologies que ho desaconsellin), atès que la seva proteïna és de molt bona qualitat i aporten, a més, varietat de minerals i vitamines.
• Ingerir 3 racions de làctics cada dia, per garantir l’aportació de calci. Preferiblement baixos en greix. És important moderar el consum de làctics rics en greix, inclosos els formatges, perquè contenen més sodi, a excepció del mató i la tipologia Burgos sense sal.
• Incloure pa i aliments procedents de cereals (pasta i arròs) per la seva composició rica en carbohidrats. S’haurien de consumir 6 racions o més del grup de cereals, per setmana.
• Moderar el consum de sucres i derivats, especialment en casos de diabetis.
• Reduir el consum de sal, evitant el seu ús en l’elaboració de plats, podent-se condimentar amb espècies. Això ajuda a prevenir i tractar la hipertensió.
• No abusar de fregits, guisats i estofats ja que aporten major quantitat de greixos i la seva digestibilitat és menor.

LA HIDRATACIÓ, UN HÀBIT IMPRESCINDIBLE

Més enllà d’aquestes premisses, no s’ha d’oblidar la importància de prendre 8 racions d’aigua o l’equivalent en líquids (sucs, sopes, etc.) per evitar la deshidratació.

Això suposa, en el cas de les persones grans, que poden tendir a una major desatenció d’aquesta necessitat, l’exigència de fomentar hàbits, moments periòdics del dia (aproximadament cada dues hores) on beure un got d’aigua, encara que no es tingui set.

En els nostres serveis, promovem aquesta rutina amb petites pauses, micro moments destinats per a això, entremig d’activitats o mentre es realitza alguna dinàmica sense molt moviment.

Aquestes pautes, són només un primer pas i una adequada alimentació centrada en les persones d’edat avançada exigeix el compromís i coordinació dels equips de professionals, flexibilitat i adaptació a qualsevol circumstància personal.

MESURES PERSONALITZADES PER A LES PERSONES GRANS

En aquest sentit, a Accent Social adoptem permanentment mesures personalitzades a favor del benestar de les persones usuàries. Això es tradueix en:

• Adaptació dels menús a intoleràncies, al·lèrgies, patologies mèdiques, etc.

• Elaboració de menús de temporada basats en el tractat a les “Comissions de menjador”, conformades per professionals i usuaris que expressen els seus gustos, preferències i idees. Sempre sota la premissa d’adaptar-nos als gustos de cada persona. Aquests menús sempre tenen en compte dates assenyalades o efemèrides on es desitgi menjar algun plat especial o tradicional.
• Menús adaptats a la temporalitat i les característiques de cada zona geogràfica.
• Per això, la major part dels nostres proveïdors són de proximitat, amb la finalitat de beneficiar les persones usuàries de les qualitats organolèptiques (colors i sabors més intensos) i nutricionals de productes en els quals el temps transcorregut entre la seva recol·lecció i el seu consum, és menor.
• Així mateix, amb el consum de productes de proximitat afavorim la reducció d’emissions de CO₂ i d’altres gasos nocius per al medi ambient, cooperem amb l’economia local i els petits productors.

LA SEGURETAT ALIMENTÀRIA

Una altra qüestió vital, en qualsevol àmbit de l’atenció a les persones on existeixi manipulació d’aliments, són els procediments higienicosanitaris i de seguretat alimentària, perquè per sobre de tot, hi ha la responsabilitat de servir aliments segurs. Per a la nostra entitat és una absoluta prioritat i per això comptem amb un equip de persones especialitzades en l’àmbit, de titulació científica, que treballen diàriament per vetllar per aquesta seguretat.

La seguretat alimentària és un camp ampli i molt tècnic, complex d’abordar sintèticament però, si pot resultar d’interès exposar algunes de les línies d’actuació que apliquem per prevenir l’aparició de perills en els aliments.

Aquestes es basen en: la formació permanent, la importància de transmetre i integrar bones pràctiques higièniques als equips; una ferma metodologia de registre i documentació; l’aplicació del sistema APPCC (Anàlisi de Perills i Punts de Control Crítics), de caràcter preventiu per anticipar riscos i adoptar mesures correctives; i un exhaustiu control de la matèria primera, per diversos sistemes d’execució pre (controls normatius) i post (cates, visites periòdiques, i a través del fet que els propis equips dels centres mengin diàriament el mateix menjar que els usuaris).

L’EXERCICI FÍSIC, HÀBIT A QUALSEVOL EDAT

Tot i que l’alimentació és un eix fonamental per procurar un envelliment saludable, no es pot entendre com l’únic manament, sinó que com s’ha exposat, ha de coexistir amb l’exercici físic. L’alimentació i l’activitat física influeixen en la salut conjuntament i separadament a través de múltiples mecanismes que sovint interactuen.

Realitzar exercici físic, en el grau d’acord amb les possibilitats individuals, beneficia tot l’organisme: en la força òssia, la força muscular, la flexibilitat de l’esquelet, l’estat motriu i el del metabolisme. També es beneficien la funció cognitiva i la salut mental.

A mesura que passen els anys, hi ha una inherent disminució de l’activitat física i, sovint, com a conseqüència d’aquesta reducció, es desenvolupen malalties que es tornen cròniques. Es crea un cercle difícil de trencar: les dolències provoquen discapacitat que limita el moviment i això agreuja l’evolució de la malaltia i la possibilitat de retorn a una fase de major mobilitat. Per aquest motiu, un major nivell d’activitat física és la fórmula de prevenir molts dels efectes negatius de l’envelliment sobre la salut i, de vegades, el millor camí per aconseguir una millora.

Mai és tard per començar a fer exercici, i les professionals de l’atenció a les persones han de convertir-se en facilitadores, acompanyar a totes les persones, amb especial cura d’aquelles que puguin tenir alguna dificultat per fer el primer pas. En definitiva, les persones que es dediquen al sector han de ser les principals garants de la bona alimentació i l’exercici, promotores de l’envelliment saludable a tots els nivells.